BERT CORNELIS
+ BERT CORNELIS
BERT CORNELIS d’origen belga, amant del sitar i la música clàssica índia des de molt petit. Actualment viu entre Brussel·les i la Índia, on segueix essent deixeble a la Universitat d'Allahabad del Pandit Ashok Pathak, seguidor de l’escola de Pandit Balaram Pathak, mestre de mestres, un dels grans Sitars del segle XX. La discografia de Bert, és extensa, i passa des de la música clàssica estricta a la música fusió i la música contemporània occidental, combinant subtilment les dues cultures musicals.
El sitar és un instrument musical de corda indi, té de 18 a 26 cordes d'acer: 4 cordes per a la melodia, 3 que proporcionen l'acompanyament harmònic i rítmic, i entre 11 i 19 cordes afinables que vibren per simpatia i amb la seva ressonància donen cos i textura al so. El sitar és un instrument versàtil amb un so suau i brillant, apropiat per expressar el lent desenvolupament de les ragues així com per servir a la interpretació virtuosa. Es creu que va ser introduït a la Índia des de Pèrsia durant el període mogol, tot i que d'altres musicòlegs van atribuir la seva invenció a Amir Jusru, important músic cortesà del segle XIII.
La combinació d'Nabankur i Bert està plena d'espontaneïtat i alegria. Els encanta tocar junts i han recorregut tot Europa i l'Índia.
La tabla és un instrument de percussió membranòfon similar als tambors bongos. En la música clàssica del nord de l'Índia no només s'usa com a acompanyament rítmic , sinó també com a instrument solista. També és usat en la música tradicional del Pakistan, Afganistan i Nepal. La tabla consisteix en un petit tambor de fusta anomenat sidda i un altre de més gran anomenat dagga. El sidda es toca amb els dits i palmell de la mà dreta, mentre que el dagga es toca amb els dits, el palmell i el canell de la mà esquerra (de fet, dayan significa "dreta" i bayan, "esquerra"). Els tambors s'acomoden en dos coixins anomenats chutta, fets de fibra de planta i embolicats amb tela .Tots dos tambors tenen un cercle dins compost de fusta de sàndal o d'una pasta especial, anomenat shai, shahi o syahi, que té un so diferent al d'altres parts del tambor, el que permet major versatilitat sonora. El syahi també permet produir els complexos harmònics d'aquest tambor, que els intèrprets experts saben aprofitar .