+ DOCUMENTAL: LATCHO DROM

Activitat paral·lela Festival Músiques del Món

Tipus d'espectacle:

Projecció

Autor:

Tony Gatlif

Sinopsi:

Projecció del documental Latcho Drom, de Tony Gatlif que tracta sobre els pobles nòmades a través de la música. Latcho Drom és una pel·líula documental francesa de 1993 dirigida per Tony Gatlif. El documental segueix, principalment a través de la música y la dansa, al poble gitano des dels seus orígens al nord-oest de la Índia fins a l'Estat Espanyol. El documental va ser el guanyador de la secció Un Certain Regard del Festival de Cannes de 1993.

LATCHO DROM (1992)

En aquest documental Gatlif aborda el concepte de música com a element que acompanya, caracteritza i identifica un poble. La música es converteix en la veu del missatge que el cineasta ens vol fer arribar.
Aquesta pel·lícula narra per primer cop en la història del cinema l'evolució històrica de la migració dels pobles romanís. Un testimoni del seu exili constant. Per això, la càmara -i amb ella, l'espectador- realitza un viatge a través de la Índia, Egipte, Turquia, Romania, Hongria, Eslovàquia, França i Espanya, repassant els diferents estils musicals i instrumentacions dels pobles cíngars que avui habiten en aquests països.

La pel·lícula vol exposar el més pur que resideix a l'interior d'aquests pobles: el seu cant, la dansa i la seva música. A través dels diferents cants i amb una bellíssima fotografia, Gatlif articula el que ell mateix anomena "himne gitano". El documental no té cap diàleg. És la música dels gitanos la que parla, la que narra la seva pròpia història, amb l'ajuda del recorregut geogràfic de la càmara. per això, el conjunt suposa una reflexió sobre les propietats narratives de la música.

No obstant, Gatlif no perd el seu sentit crític. El contingut de la música assoleix tot ipus de temàtiques. Començant per l'amor cortès indi, va a parar en la crítica política de la mà de la cançó romanesa contra el règim de Ceaucescu, l'hongaresa que evoca els camps d'Auschwitz i la flamenca que denuncia de la intolerància que pateix el poble gitano.

El resultat és un film simple y molt ben organitzat on no hi ha manera de distingir-hi cap gènere cinematogràfic. Es por la seva originalitat i autenticitat que la crítica va arribar a denominar la pel·lícula del realizador argelí com la més "veritable" de l'any en què es ser premiada a Cannes.

TONY GATLIF

Michel Dahmani (Argel; 10 de setembre de 1948), més conegut como Tony Gatlif, és un director, músic, guionista, productor i actor argelià-francés d'ètnia romaní. S'ha destacat en el cine per les seves pel·lícules que exploren majoritàriament la cultura i la cosmovisió del poble gitano.

Al llarg de la seva carrera Gatlif ha estat reconegut amb diversos guardons, entre els més destacats la Palma d'Or al Festival Internacional de Cine de Cannes a la millor direcció pel film Exils, i dos Premis César per les seves composicions en les seves composicions musicals a les pel·lícules Vengo i Gadjo dilo.

DÍPTIC INFORMATIU

El meu compte

Cistella