El Fill del Mestre va sorprendre l’escena musical catalana fa més d’una dècada amb el seu disc de debut, 78 (Satchmo, 06). Un disc fresc, d’ambient bucòlic i marcat per unes acurades melodies que guien unes cançons que s’acaben convertint en bàlsams de l’esperit.

L’any 2007 el va seguir la publicació de l’àlbum Aquella estranya mania de creure en la vida (Quadrant, 07), un disc on es donen la mà dues escoles ben diferenciades que ell aconsegueix harmonitzar a la perfecció: d’una banda, la dels cantautors nord-americans arrelats al folk i, de l’altra, la de la cançó d’autor catalana.

Tres anys després, tanca una etapa amb la publicació del seu disc més complet, Ha calat foc a la casa (Khlämør, 10). L’àlbum conté 15 cançons intenses, plenes de detalls i una acurada producció que aconsegueix conjuntar en un sol treball totes les influències de l’autor lleidatà.

L’any següent engega un nou projecte, que bateja amb el seu cognom, Gasion, i publica Les cançons urgents (Khlämør, 11), on l’autor s’enfronta tot sol a les composicions escrites amb els primers freds. Cançons solitàries, d’acords urgents que brollen lliures d’artificis, radicals, entre el fatalisme dels finals i l’esperança dels inicis.

L’any 2012 publica un EP amb cinc noves cançons, Un altre ahir (autoedició, 12), on es pot escoltar un Gasion gaudint de la música com si cantés de nou per primer per cop.

Segueix incansablement buscant aquella melodia que encaixi perfectament en cada acord, i en aquesta ocasió ho aconsegueix amb escreix.

L’any 2013 publica dos EP, Versions, rareses i petits fracassos #1 i Baró & Gasion, aquest conjuntament amb el trobador Xavier Baró.

L’any 2014 recupera el nom d’El Fill del Mestre, i edita Cançons per a després d’un diluvi (Khlämør, 14), un disc construït entre els cinc músics, gravat en directe a l’estudi, on cadascú aporta la seva manera d’expressar com viu i sent la música en total llibertat. Cançons per a després d’un diluvi ens porta al primer dia de sol després d’una llarga tempesta, on el verd és més verd i la llum brilla amb una intensitat que pràcticament enlluerna, tot això mesclat amb l’estranya sensació que tot ha canviat i que ja res no serà com era abans.