Mazoni és el projecte musical de Jaume Pla, natural de la Bisbal d’Empordà (Girona).

Amb 14 anys comença la seva bastida musical formant un grup amb Carles Sanjosé (ara conegut com a Sanjosex). Després d’uns anys de recerca arriba el seu primer projecte sòlid, Holland Park. Publiquen dos discs per mitjà de la discogràfica Bankrobber (Welcome to Holland Park i Things were easier when we played music), aconseguint petits èxits com “Run away from here” o “Radio girl“.

En paral·lel a Holland Park, Jaume Pla comença un projecte personal que, amb el temps, passaria a ser la seva ocupació principal: Mazoni. Si anys abans havia passat desapercebut “Días Soleados“, el 2004 mostra les seves cartes com a orfebre del pop amb “7 songs for a sleepless night“, una perla de pop electrònic d’habitació. Malgrat els assoliments musicals, Jaume Pla decideix deixar-ho tot i llançar-se a viatjar per Europa, i començar una nova vida al marge de la música.

Quan descobreix que encara hi ha notes amagades al seu interior torna a cantar en la seva llengua natal, mostrant la seva vida quotidiana i tornant al punt de partida d’escriure una cançó i cantar-la sense cap mena de pretensió. Cançons com “Gised“, “Esclatasangs” o “Perduts a la boira” conformarien el seu primer disc en català, “Esgarrapada”, amb el qual aconsegueix actuar en festivals com el Primavera Sound, el Mercat de la Música Viva de Vic o el jove PopArb. A més, l’emissora iCat FM escull com a jingle “No tinc temps”, que es converteix en emblema de la banda.

Just un any després, gràcies a la bona acollida d'”Esgarrapada”, Jaume Pla apreta l’accelerador amb “Si els dits fossin xilòfons”. En aquest disc destaquen cançons tan dispars com “Memòria”, “Llampec/Ull de vellut”, “El riu”, “Se’m moren les plantes” o la versió de Dylan “La granja de la Paula” (Maggie‘s farm). Amb aquest disc, Mazoni actua en el prestigiós festival South By Southwest d’Austin (Tejas), considerat la meca de la música independent.

Al voltant de Jaume Pla, Mazoni s’ha consolidat com una sòlida formació on també apareixen el banyista Miquel Sospedra, els bateries Aleix Bou i Toni Molina i el multiinstrumentista Jordi Rudé. Amb aquesta formació, la banda ha llançat el disc “Eufòria 5 – Esperança 0”, que es va presentar en un exitós concert a la sala Apolo de Barcelona.