Sandra Bautista és una de les perles de la pedrera musical catalana. Talent, joventut i una veu dolça i incisiva. El seu estil vocal i personal la situa entre les veus més reconegudes de l’escena actual. Després d’un primer treball i més de 100 concerts a l’esquena compartint escenari amb grups com El Petit De Cal Eril, Clara Peya, Núria Graham, Pedro Pastor, Judit Neddermann o Guillem Roma. El concurs Sona 9 li ha donat l’oportunitat d’enregistrar el seu disc més desitjat.

Trapezista, el seu nou disc (Satélite K), ha estat gravat durant el mes de maig a la Bucbonera Estudios de Tomás Robisco, masteritzat a Ultramarinos Mastering i produït per Carlos Manzanares (El Kanka, Suu, El Niño de la Hipoteca, Pepet i Marieta).

El disc conté 10 cançons —7 en català i 3 en castellà— i ha comptat amb la participació de músics com El Kanka, Guillem Roma, Miki Santamaria (Doctor Prats, Californicators, Operación Triunfo…), Dani Katena (Elefantes), Víctor Martínez (D’Callaos, 12cuerdas), Luis Robisco, Guillemao (Suu, Arnau Griso…) o Raquel Lúa, entre d’altres.

Mantenint el focus en el missatge com a cantautora, el més sorprenent d’aquesta nova entrega és l’àmplia i potent producció sonora que respiren totes les cançons.

El primer avançament del disc, Trapezista, reflecteix la valentia que hi ha darrere cada pas artístic i oscil·la com un trapezi entre dos ambients contraposats: la ingravidesa d’un piano que recorda una capsa de música delicada i el pes d’una tornada elèctrica i vibrant.

Totes les lletres són escrites per la Sandra excepte el poema “La caverna” d’Estel Solé, convertit enDarrere el foc al disc. Els seguidors de les cançons de la Sandra hi trobaran una sorprenent La casa de les mil olors en versió rock.

Fidel al teu estil, és el primer videoclip de l’àlbum. Una cançó que convida a ballar des del primer segon posant el focus en el cos i la seva lliure expressió a través del moviment, sempre en concordança amb el que sentim i som. El seu ritme funk i una secció de vents potent provoca, a qui l’escolta, la necessitat de moure’s.

En el nou treball, hi impera essencialment el pop-rock i el funk, tot i que també passa pel swing, la rumba i els ritmes llatins. Generalment, totes les cançons traspassen fronteres estilístiques explorades fins al moment. Es podria assegurar que s’han pervertit els estils, s’han electrificat les notes i s’ha endurit la sonoritat. El disc està ple de nous reptes, com per exemple escriure en forma de sonet o estructurar un compàs d’amalgama 11/4, un recurs rítmic gens habitual.

Una de les col·laboracions més interessants és la que ha fet el cantautor malagueny El Kanka a la cançó Canta el cuco.