Somia tots els camins que vol descobrir, els mars que vol navegar i fins i tot les estrelles que vol tocar.

La Tuinga somia un avió per travessar els núvols i un tren per saludar a tota la gent dels camins. Somia una barca per conèixer els colors dels peixos i un coet per enfilar-se fins a la lluna. La Tuinga, però, quan es desperta de bon matí, se n’adona que no té res de tot això… tan sols cames i peus, com tothom.

La Tuinga es posa a caminar. Un peu davant de l’altre. I així, xino-xano, descobreix que caminar és una manera ben bonica per començar a conèixer món.

Xino–Xano. Un espectacle per a la primera infància

Adreçar-nos a aquests infants ens demanava tenir en compte un seguit d’aspectes que creiem són singulars d’aquesta edat:

– La durada de l’espectacle

– Treball acurat del llenguatge verbal així com el to de veu, l’entonació, les pauses.

– Treball del llenguatge visual per a reforçar i fer més atractiu el llenguatge verbal, i estimular millor les capacitats d’atenció i d’imaginar.

– Incorporar el joc de la sorpresa i el joc d’amagar, així com la repetició. Crear expectatives que reforcin la capacitat d’atenció dels nens i nenes.

XINO, XANO és un espectacle lligat a partir d’un personatge central, la girafa TUINGA (així és com s’anomena a la girafa en Suahili) i uns mòduls geomètrics, creats especialment per nosaltres, que es van transformant en diferents tipus de transports.

L’inici de l’espectacle, amb un joc de ritmes de percussió, sons de la natura, moviments de vanos i fulles volant, introdueix de forma dolça als infants dins de l’obra, els fa entendre de seguida l’escenografia i sobretot té per objectiu que s’hi trobin segurs i expectants davant l’espectacle.

El personatge protagonista, la Tuinga, puja al seu somni a cada transport i viatja per diferents escenaris: la via del tren, el mar, el cel i les estrelles.

Cada viatge, doncs, és una aproximació al coneixement de diferents medis: terra, mar, cel, espai exterior, fet a través d’un llenguatge poètic i visual.

La durada de cada viatge permet mantenir l’atenció als més menuts. Introduint ruptures tòniques (cançons, bombolles de sabó, intervencions d’altres personatges com ocells, núvols, peixets…) afavorim un seguiment tranquil de l’espectacle, propiciant l’equilibri entre l’atenció i l’acció.

Aquests recursos també donen contingut a cada viatge de la Tuinga. Volar en avió per tocar els núvols; navegar en vaixell per conèixer els colors dels peixos; córrer en tren per saludar a gent de llocs diferents del món o enlairar-se en un coet per fer un petó a la lluna.

Entre un viatge i un altre, la transformació dels mòduls geomètrics en diferents transports confereix a l’espectacle un cert ritme de repetició que ajuda als infants a situar-se en la dinàmica de l’espectacle, a seguir-lo i a participar-hi quan sigui adient.

El final de l’espectacle coincideix amb el despertar de la Tuinga. Es lleva de bon matí i viatja amb l’impuls dels seus somnis i amb els recursos que realment té: les seves cames i els seus peus. I es posa a caminar, xino-xano per descobrir el món sencer.

Un final festiu, engrescador i participatiu per a tots els infants.